Es parla molt del president del govern, en Zapatero, que si el president Zapatero açò que si el president Zapatero allò, que si el senyor Rajoy açò i allò, però jo dic: I què més? Què més ens dóna açò o allò si la base social que ens envolta no és real o millor dit, no es contempla realment ni per un ni per l’altre? Cal mirar bé com tenim casa. Si ho fem ens adonarem que ens representen certs sectors polítics que no coneixen la vergonya i per a mostra un botó, l’infame cas Gürtel, on s’han engolit milions dels nostres diners públics, DURANT ANYS, deixant de banda tants i tants serveis socials necessaris. Els mateixos polítics deixaren d’invertir en el nostre sistema de salut pública, privatitzant-la i, així, com qui no vol la cosa, com si hagués de passar inadvertit per a tothom allà on havien anat a parar els nostres impostos. Però les mancances de la sanitat pública són ben vistoses, d’eixes que no es poden anar amagant així com així… I potser, el més graciós de tot, és que els responsables de l’infame cas Gürtel, com els responsables de les mancances de salut pública, pretenen que ens creguem que l’únic responsable és Costa (qui encara continua amb el carnet del PP) o el Govern Central. Mentrestant, els veritables responsables de les vergonyes i mancances públiques d’aquest País Valencià continuen representant-nos a nosaltres! Però adonem-nos que així són els polítics del PP a València.
I mentre tot això passa i deixa de passar, al País Valencià tenim un gran nombre de gent que continua esperant una resposta positiva a l’adjudicació de l’ajuda que li pertoca aplicant la llei de dependència. Una ajuda per a seguir vivint el que els resta de vida amb qualitat i millores mínimes, una resposta vàlida a la seua petició. D’eixe gran nombre de gent que espera la seua resposta una part significativa la trobem a Pego, un poble mitjà de la Marina Alta, al País Valencià de l’Estat Espanyol on es va aprovar una llei que s’està incomplint sistemàticament. I s’està incomplint per part dels que manen en aquest País Valencià. Per part d’aquells polítics que manen aferrats a la seua jaqueta, que no volem soltar i que sembla l’única bandera que volen fer enlairar els altres polítics valencians.
És trist que una llei que s’ha promulgat per al bé de tots i totes, que té com a objectiu prioritari ajudar les persones dependents. La Llei de Dependència és una llei ambiciosa, personal i universal, de la qual el Govern Central
Són moltes les reclamacions, i ho dic perquè se sàpiga, ho publique per a qui ho vulga saber, reclamacions que des d’aquest poble s’estan fent cara al Síndic de Greuges que, fins al moment, Ha contestat favorablement totes les peticions dels demandants. És a dir, que el Síndic de Greuges dóna la raó a les persones dependents que esperen i es desesperen esperant. Contràriament, la Conselleria de Sanitat no diu ni piu, no contesta cap sol·licitud o reclamació. Una mostra més que clara del poc cas que els representants polítics d’aquest país (per a ells “comunitat”), governada pel PP valencià, estan fent a l’aplicació de la Llei de Dependència i conseqüentment a totes les persones dependents, siga quin siga el seu grau.
Arribats a aquest punt em pregunte: Per què la comunitat de Madrid i el País Valencià son les zones on menys persones dependents han sigut avaluades, menys que en territoris amb població molt inferior? Jo ho veig clar, perquè estan governades pel PP, i este partit és el menys preocupat pel benestar del seus majors i de les persones amb més necessitats, al menys de les persones depenents que no poden recórrer a les residències i a ajudes domiciliàries privades per motius econòmics. El PP és com l’ “Àtila” dels serveis públics: Ajorna avaluacions, privatitza el personal que s’ha de fer càrrec d’aquestes tasques, eternitza els expedients…
No vull una sinó moltes reflexions d’allò que nosaltres els votants desitgem de la política valenciana. Volem estudiar, treballar i viure en condicions i amb el nivell de qualitat que ens pertoca i això significa tindre unes escoles públiques adients a la nostra població. Així com un tracte respectuós amb la gent immigrant que ve a treballar, una sanitat amb hospitals i ambulatoris públics amb una atenció de qualitat dins la nostra comarca, sense excuses, perquè si el turisme i la immigració saturen els serveis sanitaris, sinònim de què caldrà reforçar-los, però no privatitzant la seua gestió, perquè la privatització no és la solució. El que cal és una aposta per un nombre adequat de professionals que tracten els pacients com a persones, no com a autòmats, perquè el tot el món necessita ser escoltat i tractat amb humanitat i sense demores innecessàries, i el cas més clar el tenim en la no aplicació de la Llei de Dependència i les més de 6.000 persones que han mort esperant la seua ajuda. La societat ha de despertar per a dir, ben alt i clar que no és això el que volem, que volem eficàcia, eficiència i rigorositat en l’aplicació d’una llei tan important com és la de la Dependència, perquè els valencians i les valencianes ens ho mereixem.
ÀNGEL SENDRA I PIERA
PORTAVEU DEL GRUP POLITIC MUNICIPAL DEL BLOC A PEGO I REGIDOR DE SERVEIS SOCIALS.