[Publicat al Canfali el dissabte 9 de maig de 2009:]
Corredor Mediterrani?
Per increïble que puga semblar, més enllà de les recepcions oficials, els sopars de gala i el glamour, la cimera francoespanyola de la setmana passada també serví per anunciar alguns acords a què havien arribat els governs francès i espanyol. Un d’aquests compromisos fou el d’«accelerar» el desenvolupament del Corredor Mediterrani per tal que el 2012 puguem anar de Barcelona a Lió en tren. Aquest projecte crearà un eix de comunicacions ferroviàries des d’Andalusia a França, però no per la costa mediterrània, sinó per l’interior de la península, és a dir, per l’eix Sevilla-Madrid-Saragossa-Barcelona-Lió. Si analitzem el traçat podem fer-nos la següent pregunta: on queda aleshores allò de «Corredor Mediterrani»?
El problema és el de sempre: La voluntat de Madrid d’erigir-se en nucli central i vertebrador (?) de les comunicacions ferroviàries espanyoles fa que el disseny d’aquestes no puga ser més que radial, és a dir, des del centre i per al centre. Així doncs, el fet que totes les línies d’alta velocitat hagen de passar per la Puerta del Sol ens deixa als de la «perifèria» amb una mà al davant i l’altra al darrere. Aquesta voluntat de centralització l’únic que aconsegueix és posar traves al desenvolupament econòmic del País Valencià i, per tant, negar el propòsit fonamental del Corredor Mediterrani: vertebrar els territoris de la conca mediterrània i connectar-los de manera econòmicament eficaç amb la resta d’Europa.
El port de València, el primer port de l’Estat espanyol i del Mediterrani occidental i un dels 10 primers ports europeus, queda parcialment aïllat de bona part de la seua àrea d’influència potencial per culpa d’aquesta voluntat centralitzadora. Els contenidors que arriben diàriament al port de València (i a la resta de ports valencians) han de passar necessàriament per les nostres carreteres, encarint-ne i dificultant-ne el transport (o dit d’altra manera, espantant la inversió), i col·lapsant les nostres comunicacions.
Perquè la negació per part dels successius governs centrals i de la Generalitat (d’un i altre color, és clar!) d’un dels eixos tradicionals de comunicació de la península Ibèrica (o no ha estat sempre fluid l’intercanvi nord-sud i viceversa en les nostres terres? Què li ho diguen a Jaume I, per exemple!) no només malmet la nostra economia, sinó que també afecta negativament la nostra vida quotidiana. Degut a la inacció d’uns i altres, els valencians i les valencianes hem de veure com la xicoteta franja que separa les muntanyes de l’interior del país i la costa s’omple sense sentit de carreteres i més carreteres, d’asfalt i més asfalt (això a la nostra comarca és més que evident). La falta de voluntat política dels governs central i autonòmic per culminar la vertebració ferroviària del País Valencià ens impedeix anar en tren de Dénia a València i ens força a emprar i pagar l’AP-7 i tot un rosari de calçades secundàries . Tot açò malmet de manera evident la nostra qualitat de vida, i encara més en un moment de crisi econòmica i ambiental, quan la inversió estatal i autonòmica hauria de dirigir-se a mitjans de transport econòmics (i, per tant, públics) i sostenibles, com el ferrocarril.
Per tot això, des del BLOC JOVE DE LA MARINA ALTA pensem que el projecte de Corredor Mediterrani anunciat pel govern central no respon a les necessitats dels valencians i les valencianes d’un nexe ferroviari d’unió amb la resta del continent europeu i d’un sistema de transport públic, de qualitat i ecològic, que vertebre el País Valencià en la seua totalitat. No ens mereixem menys.